L’única cosa que podem dir de la paraula ‘mediocre’ és que és això, mediocre
La paraula mediocre, o el seu nom associat, la mediocritat, són dues de les paraules que m’agradaria que desapareguessin dels diccionaris. I explicaré el perquè. Bé, de fet no cal que desapareguin, però crec que caldria desvincular-la de les persones. Un àpat que no ens agrada a un restaurant perquè està cuinat d’aquella manera i en paguem un preu excessiu podria ser una experiència que se situés lluny de l’excel·lència.
Aquesta altra paraula, excel·lència, també hauria de ser utilitzada amb cura, i en els últims anys, en determinats sectors de la societat ha esdevingut l’eslògan favorit. Aquí us presento una petita dissertació del que a mi em sembla que aquestes dues paraules suposen quan les fem servir en les persones. Analitzaré la subjectivitat del llenguatge, les creences limitants que en deriven a través de mecanismes cognitius del cervell i la psique, i el seu impacte en l’alumnat.